Títol: Gel a la selva
Autor/a: Pedro Pablo Sacristàn
Il·lustrador/a: Gonzalo Arango
Traducció: Pedro Villar
Editorial: Xordica Editorial
Any i lloc d’ edició: Buenos Aires, 1996
Edat recomanada:3-6 anys
ISBN:
9788476297179
Comentari sobre el conte:
Un dia va aparèixer un gran bloc de gel a la selva. Tots els animals van anar a beure’l i van observar que al mitx del gran glasso hi havia un tresor. El rei lleó va ordenar que qui pogués traure el tresor seria el seu successor a ser el rei de la selva. Tots els animals del bosc s’ hi van tirar sense pensar-ho passa. Ho feien amb tanta brutalitat que van acabar fent-se mal tots. La mostela que era la mes llesta va estar uns dies pensant la manera de poder arribar al tresor sense fer mal a ningú. Un dia a la nit va fer un foc al costat del gran glasso i va anar cavant un túnel fins aconseguir arribar al tresor. Tots els animals estaven molt contents i la mostela va ser la nova reina de la selva.
Títol: El lleó afònic
Autor/a: Pedro Pablo Sacristàn
Il·lustrador/a: Gonzalo Arango
Traducció: Pedro Villar
Editorial: Xordica Editorial
Any i lloc d’ edició:Buenos Aires, 1997
Edat recomanada: 3-6 anys
ISBN: 9788476305294
Comentari sobre el conte:
Hi havia una vegada un lleó afònic. Era afònic des de sempre, perquè mai havia pogut rugir, però ningú a la sabana ho sabia. Com des de molt petit havia vist que no podia rugir, havia après a parlar assossegadament amb tothom ja escoltar-los, i convèncer de les seves opinions sense haver de llançar ni un rugit, guanyant-se l'afecte i confiança de tots.
Però un dia, el lleó va parlar amb un porc molt tossut, que no trobava la manera de fer-li entrar en raó. Llavors, va sentir tantes ganes de rugir, que en no poder fer-ho es va sentir en desavantatge. Així que va dedicar uns mesos a inventar una màquina de rugir que s'activés només quan ell volgués. I quan la va tenir acabada, va tornar a aparèixer per allà el porc tossut, i el lleó va llançar un rugit aterridor amb la seva màquina de rugir.
- ¡¡¡GRRRRROAUUUUUUUUUUUU!
Llavors, no només el porc, sinó tots els animals, es van emportar un ensurt terrible, i durant mesos cap d'ells es va atrevir sortir. El lleó va quedar tan trist i solitari, que va tenir temps per adonar-se que no necessitava rugir perquè li fessin cas ni per sortint-se amb la seva, i que sense saber-ho, la seva afonia l'havia portat a ser boníssim parlant i convencent als altres . Així que poc a poc, a través del seu to amable i cordial, va aconseguir recuperar la confiança de tots els animals, i mai més va pensar a recórrer als seus rugits ni als seus crits.
Però un dia, el lleó va parlar amb un porc molt tossut, que no trobava la manera de fer-li entrar en raó. Llavors, va sentir tantes ganes de rugir, que en no poder fer-ho es va sentir en desavantatge. Així que va dedicar uns mesos a inventar una màquina de rugir que s'activés només quan ell volgués. I quan la va tenir acabada, va tornar a aparèixer per allà el porc tossut, i el lleó va llançar un rugit aterridor amb la seva màquina de rugir.
- ¡¡¡GRRRRROAUUUUUUUUUUUU!
Llavors, no només el porc, sinó tots els animals, es van emportar un ensurt terrible, i durant mesos cap d'ells es va atrevir sortir. El lleó va quedar tan trist i solitari, que va tenir temps per adonar-se que no necessitava rugir perquè li fessin cas ni per sortint-se amb la seva, i que sense saber-ho, la seva afonia l'havia portat a ser boníssim parlant i convencent als altres . Així que poc a poc, a través del seu to amable i cordial, va aconseguir recuperar la confiança de tots els animals, i mai més va pensar a recórrer als seus rugits ni als seus crits.
Títol: el lleó amb mal de queixal
Autor/a: Alejandra Salgado
Il·lustrador/a: Gonzalo Arango
Traducció: Pedro Villar
Editorial: Xordica Editorial
Any i lloc d’ edició: Buenos Aires, 1997
Edat recomanada:3- 6 anys
Comentari sobre el conte:
Hi havia una vegada un lleó que li feia molt mal el queixal, estava de molt mal humor i no volia anar a jugar del mal que li feia. La seva mare cada dial i deia que anés a veure al dentista, però el lleó no volia. Va intentar arrencar-se el queixal ell mateix però encara es va fer mes mal. Al final el lleó molt desesperat va demanar consell al lloro de la selva i ell li va dir que anés al dentista que no passava res. El lleó una mica poruc va anar al dentista, li va arreglar el mal de queixal i va poder tornar a jugar amb els seus amics.
Autor/a: Martin Baltscheit i Christine Schwarz
http://www.goethe.de/kue/lit/prj/kju/aut/ag/bal/esindex.htm
http://www.bookbrowse.com/biographies/index.cfm/author_number/498/christina-schwarz
http://www.goethe.de/kue/lit/prj/kju/aut/ag/bal/esindex.htm
http://www.bookbrowse.com/biographies/index.cfm/author_number/498/christina-schwarz
Traducció: Eduardo Martínez
Any i lloc d’ edició: Salamanca (2007)
Edat recomanada:3- 6 anys
Comentari sobre el conte:
Cada quatre anys, els animals elegeixen al seu rei. Al lleó li encanten les eleccions, ja que sempre el voten i l’elegeixen a ell. Però aquest cop es ven diferent, ja que el ratolí fa canviar aquesta dinàmica, plantejant als altres animals si es volen presentar com a candidats. El lleó ho accepta i s’obre la campanya electoral. Els animals defensen perquè serien uns bons reis, però finalment el lleó es va emportar tot el poder, un any més.
Títol: El lleó i el ratolí
Traducció: Maria Isabel Ripollés
Any i lloc d’ edició: Barcelona (2001)
Edat recomanada:3- 6 anys
Comentari sobre el conte:
Un ratolí passa per davant d'un lleó adormit just en el moment en què es desperta. Però el lleó en comptes d’atrapar-lo el deixa marxar. Uns caçadors capturen al lleó i el lliguen amb una corda. El ratolí, li torna el favor rossegant la corda i alliberant-lo.
Un ratolí passa per davant d'un lleó adormit just en el moment en què es desperta. Però el lleó en comptes d’atrapar-lo el deixa marxar. Uns caçadors capturen al lleó i el lliguen amb una corda. El ratolí, li torna el favor rossegant la corda i alliberant-lo.
